AL FINAL D’UNA ETAPA, A L’NICI D’UNA ALTRA...

Eduard Riudavets i Florit
Diputat i candidat de PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears.

Durant els darrers quatre anys he escrit, i publicat als mitjans de comunicació de la nostra illa, nombrosos articles a fi de donar a conèixer la meva tasca com a diputat del PSM-Entesa Nacionalista.

Crec sincerament que les obligacions d’un parlamentari no es limiten, no s’haurien de limitar, a intervenir i votar a les sessions plenàries sinó que també cal donar comptes als votants d’allò que es fa, de les motivacions de les seves actuacions i, en definitiva, de perquè la confiança atorgada ha estat útil en la lluita per millorar la nostra societat.

Naturalment no basten els articles, calen així mateix moltes reunions sectorials i trobades, informació personalitzada i, avui per avui, la utilització dels canals que ens ofereixen les noves tecnologies. Però sens dubtes la premsa escrita, que amablement ens cedeix un espai, és encara una peça fonamental en aquesta voluntat d’arribar als ciutadans. Així, en aquesta línia, he escrit sobre diverses matèries, des de valoracions sobre l’estatut d’autonomia a temes agraris, des de qüestions urbanístiques a anàlisi sobre la política educativa...

Aquest és llavors el darrer article d’aquest cicle que el proper 27 de maig es tanca. Seran els electors qui  valoraran la feina feta i en decidiran la continuïtat. Per això pens que és el moment adequat per fer una reflexió final. Ja he fet balanç de l’actuació del Govern Matas –lamentable- i ja he fet balanç de la tasca parlamentària, només em resta, llavors, aquest reflexió final sobre l’actual situació política.

Per a les properes eleccions, d’aquí pocs dies,  tinc l’honor d’encapçalar la candidatura que la coalició PSM-Verds presenta al Parlament de les Illes Balears, i he de dir, amb total sinceritat, que és una enorme satisfacció que s’hagi dipositat en mi la confiança de tornar representar a Menorca a la màxima seu de la sobirania dels diversos pobles de les Illes Balears.

Una satisfacció, un nou repte i, sens dubtes, una gran responsabilitat. Però, una responsabilitat que assumesc amb la tranquil·litat de representar una formació política que enfronta la contesa electoral sense hipoteques, sense obediències foranes, sense altres compromisos que els que lliurement hem contret amb els ciutadans de Menorca.

Perquè PSM-Verds té com a única finalitat procurar una millora en la societat menorquina, i per extensió també de la resta d’illes. Per això al nostre programa electoral llencem innumerables propostes, que no són promeses sinó compromisos d’actuació, en tots els àmbits possibles. 

Compromisos que van des de la immediata aplicació del nou Estatut a la recuperació de polítiques serioses de normalització lingüística, des de la consolidació del Pla Territorial de Menorca a la ferma negativa a qualsevol mena de desdoblament-autopista, des d’actuacions per seguir donant suport al camp de la nostra illa a tot un seguit de propostes socials per millorar la qualitat de vida de tots els menorquins i menorquines.

Com he dit, aquest és el darrer article d’aquest cicle que començava el maig del 2003, i és un bon moment per demanar a la ciutadania que, quan reflexioni sobre el sentit del seu vot, tengui en compte algunes preguntes:

Quina formació política ha defensat aferrissadament la necessitats d’un Consell Insular de Menorca amb amples competències, finançament adequat i sense ingerències del Govern de les Illes Balears?.

Quina formació política no ha dubtat mai en la defensa del territori, del medi natural i del paisatge, i ho ha fet des del govern del Consell i des de l’oposició al Parlament?

Quina formació política no ha defallit mai en la defensa de la nostra llengua i cultura, en la reivindicació de l’escola pública de qualitat, en l’ampliació dels serveis de benestar social?

Quina formació política ha treballat incansablement per bastir un model econòmic menorquí basat en el desenvolupament sostenible i la diversificació econòmica?

 

Podria seguir, i naturalment contestar les preguntes, però preferesc deixar-ho aquí i acabar dient que PSM-Verds té, en essència, un únic compromís: Menorca.

LA TASCA PARLAMENTÀRIA I LA CAMPANYA ELECTORAL

Eduard Riudavets i Florit
Diputat i candidat de PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears.

Aquests darrers dies, quan ja  s’atraquen a les eleccions, les forces polítiques donen a conèixer les seves propostes electorals, fan balanç de la feina feta i difonen, per tots els mitjans possibles, els seus postulats polítics. Sens dubtes, això és un mecanisme inherent a qualsevol procés electoral. Ara bé, l’exercici de la propaganda, ben legítim per cert, no hauria de fer-nos perdre la capacitat de reflexionar, la voluntat de sospesar la tasca de quatre anys de legislatura i l’anàlisi de les aportacions que els diversos partits polítics han fet a la nostra societat.

No hi ha cap mena de dubte que quan s’està al Govern, sigui quina sigui la força política, és té més fàcil posar a l’abast de tothom un seguit de realitzacions- reals o fictícies- que en teoria avalen la feina feta. Però seria injust oblidar, injust i perillós,  que la tasca de l’oposició parlamentària és fonamental en un sistema democràtic i que en moltes ocasions és aquesta tasca qui ha permès evitar veritables desastres, corregir errors de gran calada, redreçar polítiques clarament equivocades.

Aquests darrers quatre anys de legislatura, la tasca realitzada pel Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears ha estat ingent, ha suposat un esforç enorme per intentar, en la mesura de les nostre forces, donar un tomb a la política del Govern de les Illes Balears en mans del Partit Popular. Una política que considerem, i així ho hem dit abastament, profundament insolidària en temes socials, econòmicament suïcida, agressiva i depredadora contra l’entorn natural, trufada de corrupció. Però aquesta descripció de la política del Partit Popular no és simplement un slogan electoral, sinó que ve acompanyada de la constatació de les votacions parlamentàries en que el Partit Popular ha barrat, una i altra vegada, el pas a qualsevol mesura que pogués suposar un avanç social, una correcció del desgavell econòmic o una empenta a la necessària normalització de la nostra llengua i cultura.
No seria difícil posar centenars d’exemples al respecte, però no puc, ni vull, ser exhaustiu, així que em limitaré a esmentar algunes de les moltes propostes que hem portat a les sessions parlamentàries.

• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a establir un sistema d’ajuts econòmics destinats a sortides escolars.”
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a presentar en el termini de tres mesos un pla de foment de l’habitatge per a joves que, entre d’altres, contempli les mesures...”
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer les passes oportunes per a la transferència de les competències en promoció turística als Consells Insulars, i en concret al Consell Insular de Menorca”.
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer una nova proposta al Ministeri d’Indústria per a l’assignació de freqüències previstes per a la recepció d’IB-3 televisió, per tal que les televisions autonòmiques catalanes i valencianes no hagin de canviar de freqüència...per tal de fer tot el possible perquè els ciutadans de les Illes Balears puguin continuar rebent aquestes emissions”.
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a incloure dins els pressupostos generals de la comunitat autònoma les partides necessàries per a l’aplicació del pla integral de suport a la família”.
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat a realitzar un control exhaustiu de totes les qüestions relacionades amb els aliments transgènics...”
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a cedir el patrimoni de les cambres agràries a les cooperatives agràries existents als municipis on estiguin ubicats els béns...”
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a subvencionar el transport escolar de l’alumnat que s’ha de desplaçar de localitat per poder realitzar estudis de batxiller i formació professional”.
• “El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a comprometre’s públicament a crear la consciència social sobre la importància del coneixement i ús de la llengua catalana per tots els ciutadans”.

 

No cal dir que totes aquestes propostes, que són només una breu mostra de les moltes presentades, foren absolutament rebutjades pel Partit Popular i, en conseqüència, desestimades.  Certament aquesta ha estat la tònica de tota aquesta legislatura, el rebuig a qualsevol proposta que suposés un avanç en temes socials, en normalització lingüística o en protecció territorial, però també en qüestions econòmiques si podien suposar entrebancs a la voluntat del Govern d’afavorir sectors, persones o grups ben determinats.

En definitiva, si bé la feina de l’oposició parlamentària és ingrata, no és menys cert, però que ha tingut dues grans virtuts: desemmascarar la veritable política del Partit Popular i així frenar els aspectes més bruts, corruptes i partidistes de les seves actuacions.

És bo, és convenient que els ciutadans i ciutadanes de Menorca coneguin aquesta realitat, que quan llegeixin la propaganda electoral coneguin quina és l’actuació dels respectius diputats, què han defensat i què han votat. Perquè amb paraules és pot dir qualsevol cosa, ara, a vegades, costa amagar la veritat. La veritat que el Partit Popular s’ha oposat a qualsevol iniciativa de progrés social.

EL  “MODEL MENORQUÍ”

Eduard Riudavets i Florit
Diputat i candidat de PSM-Els Verds al Parlament.

En un escrit anterior, arran d’unes paraules pronunciades pel Director General de Política Lingüística tot comparant als defensors de la llengua catalana amb terroristes, ja vaig fer esment a un debat electoral, celebrat a Barcelona. Però no és ara la meva intenció retornat sobre aquests fets lamentables.

Al contrari pens que més interessant que aquest estirabot del Sr. Melià és donar a conèixer que la major part de l’esmentat debat, organitzat per l’associació d’estudiants illencs Sa Sargantana, es centrà en l’acarament entre dos models territorials i econòmics. El d’Eivissa i Mallorca per una part i el de Menorca per l’altra.

De fet tots els partits progressistes allà presents posaren precisament com a exemple de preservació del territori, de respecte al medi natural i de desenvolupament sostenible, l’anomenat “model menorquí”, expressió encunyada, per cert, per Pere Sampol, anterior portaveu del nostre grup parlamentari.

Així es manifestaren tant els representants d’Eivissa pel Canvi i Gent de Formentera com els del Bloc per Mallorca o del mateix PSIB-PSOE. Naturalment, com a únic menorquí entre els participants al debat, i com a candidat de PSM-Els Verds, em vaig sentir orgullós i satisfet d’aquesta coincidència de les forces de progrés de les Illes Balears en valorar molt positivament allò que des de la coalició que represent tant s’ha lluitat per aconseguir.

Som conscient, però, que, més enllà d’aquesta dosi de cofoisme, hi ha molt encara per fer, molt camí a recórrer, noves fites per assolir.

Des del PSM-Elx Verds consideram que cal seguir avançant, de forma i manera que sigui inviable, i indesitjable, que en un futur puguin realitzar-se nous atemptats contra l’entorn de la nostra illa i el seu equilibri social, econòmic i cultural malauradament encara molt fràgil.  

Concretament, malgrat podria assenyalar altres aspectes com són les actuacions en educació infantil 0-3 anys, el contracte agrari o el pla de normalització lingüística, em referesc a la política d’infrastructures viàries, a la política de carreteres.

No és un secret per a ningú que la coalició PSM-Els Verds, s’oposa decididament i sense embuts a la construcció a Menorca d’autopistes, tal i com s’ha fet –sota la disfressa dels mals anomenats “desdoblaments”- tant a Mallorca com a Eivissa. Aquesta oposició neix del ferm convenciment que aquesta mena de grans obres no suposen en realitat cap millora efectiva pel trànsit, però sí ocasionen una enorme destrossa territorial que obre expectatives de creixement urbanístic en detriment de la qualitat de vida dels menorquins i menorquines.

Des del PSM-Els Verds estem convençuts que la millora en les carreteres amb elements de major seguretat, que la potenciació del transport públic i la informació als ciutadans són el camí per aconseguir un sistema de mobilitat que s’ajusti a la realitat d’una illa com Menorca, amb un territori limitat i amb un cert equilibri econòmic que cal preservar.

Perquè no hem d’oblidar que el model viari imposat pel Partit Popular, a Mallorca i a Eivissa, és fruit d’una concepció política que es concreta amb la següent seqüència: augment de la urbanització del litoral i de l’interior, autopistes concebudes com a faraònics vials de servei a les noves urbanitzacions, increment desorbitat de la població, abandó del suport efectiu a l’economia productiva, destrucció de atractius mediambientals afavoridors d’un turisme de qualitat...i tot això amb la conseqüència final d’un constant creixement de vehicles privats que en pocs temps generen més saturació i noves expectatives d’altres ampliacions de la xarxa viària.

En definitiva, un cercle viciós, un cercle infernal que té com a única virtut que obre enormes possibilitats de negoci. Negoci, però que no reverteix, en absolut, sobre la ciutadania sinó que resta en les mans d’uns pocs privilegiats amb suficients connexions amb el poder.

Precisament aquesta dinàmica és la que cal evitar a la nostra illa. A Menorca hem de seguir apostant per ritmes de creixement ajustats a les necessitats reals, el nostre desenvolupament econòmic no ha de ser forçat des dels poders públics, les millores en la xarxa viària no s’han de promoure per oferir guanys a amics i correligionaris sinó més aviat per les reals necessitats de seguretat i mobilitat dels menorquins i visitants...

En definitiva, cal preservar el “model menorquí”. Ens el lloen arreu on anem, ens l’envegen a molts llocs, no hem de permetre que ens el malbaratin.

ES CASTELL: MANCANCES I “PROJECTES ESTRELLA”

Maria Josep Fullana
Candidata a la batlia des Castell per PSM-Els Verds

En totes i cadascuna de les meves intervencions públiques, des de que vaig ser designada com a candidata per PSM-Els Verds a la batlia des Castell, he procurat deixar ben clara la desconfiança política de la nostra opció electoral per allò que s’acostuma anomenar “projectes estrella”.

No vull negar que és ja gairebé una tradició que les forces polítiques, quan s’apropen les eleccions, anunciïn pels següents quatre anys allò que no han fet durant el mandat que finalitza. Normalment es tracta de presentar obres noves, quan més llampants i costoses millor, de grans dimensions i que es prometen sense tenir ni la menor idea de com seran finançades o, el que és pitjor, es publiciten com a ressonants propostes que...han de pagar altres administracions que ni tan sols han estat consultades.

És evident, llavors, i conseqüència directa d’aquesta pràctica que voreja el frau als electors, que a l’endemà de la cita electoral aquests “projectes estrella” s’esvaeixen com fum de formatjades i mai s’arriben a dur a la pràctica. As Castell en sabem abastament d’això.

Però, en realitat, les conseqüències profundes d’aquesta dinàmica són molt més profundes i perilloses, tant com previsibles: la desconfiança creixent de l’electorat respecte a les promeses dels que, amb més o manco transitorietat, ens dedicam al això de la política.

Per tots aquesta motius, des del PSM-Els Verds hem defugit aquesta manera d’actuar que, en definitiva, sols genera frustració i abstencionisme. Es Castell és malauradament un poble que, per diversos motius que ara no és el moment d’explicitar, té innumerables mancances: en infrastructures, en equipaments culturals, en ordenació viària, en adequació territorial, en serveis socials...És una temeritat, i fins i tot un atac a la intel·ligència de la ciutadania, intentar fer creure que una o més grans construccions solucionaran, com per art de màgia, les problemàtiques quotidianes que pateixen els habitants des Castell.

Per altra part, és cert, no n’hi mancaria d’altra, que al nostre programa electoral proposem nous equipaments en tots els àmbits, si bé la nostra prioritat passa per millores manco estridents, manco cridaneres però molt més prop de les necessitats reals dels ciutadans i ciutadanes.

Pensam que la feina ben feta, la continuïtat dels projectes, la coherència i la il·lusió són les eines fonamentals per enfrontar els reptes que la situació actual des Castell fa de tota urgència. Són importants els grans equipaments però sempre des d’un projecte global i no des de la improvisació i l’electoralisme, són necessàries noves infrastructures però també és important racionalitzar la funció recaptadora de l’Ajuntament separant, per exemple, l’IBI de la taxa sobre recollida de fems, és cabdal reordenar l’entramat viari amb perspectives de funcionalitat, comoditat i seguretat, és prioritari arranjar les voreres i els ferms dels carrers...
Però, així tot, això no basta. Cal fomentar la cultura, cal donar facilitats a l’associacionisme juvenil, cal una concepció educadora de la ciutat, cal augmentar l’atenció social, etc. etc. De fet, aquestes i no d’altres, són les principals propostes del programa electoral de PSM-Els Verds pes Castell.
No em vull allargar més. Dies tindrem per escriure, i explicar, sobre aspectes més concrets, però, si més no, he pretès, amb aquest breu escrit, esbossar la filosofia que impregna el nostre projecte.

Es sol dir que a vegades el bosc no deixa veure els arbres. Pel bé des Castell voldria que els “projectes estrella” no fessin oblidar les mancances reals del nostre poble.